Taula Rodona: “De l’escola mixta a la coeducació. Un recorregut pels pilars de la igualtat en educació”
*Universitat de Castella- La Manxa. Facultat de Ciències Socials. Educació Social.
La present ponència es planteja com a reflexió entorn de la idea d'igualtat i diferència en educació des d'una perspectiva de gènere i com aquestes poden articular el desenvolupament d'unes institucions educatives plenament coeducatives. Per a això, hem estructurat la intervenció en tres apartats:
1 . La construcció d'identitats diferenciades de gènere en la societat actual. Creiem important abordar, encara que sigui de forma introductòria, la pregunta sobre com es constitueixen avui les identitats de gènere, com esdevenim dones i homes concrets a partir de models estereotipats del masculí i el femení. La permanència d'aquests models, les distàncies entre els discursos educatius i les pràctiques socials quotidianes (també en les institucions educatives) configuren de forma “insistent” la divisió de rols sexuals i orienten els processos d’enculturització cap a la producció d'identitats profundament marcades pel seu caràcter de gènere. En aquest sentit, vam pensar la identitat com a “narració” sobre la pròpia individualitat i de les seves pertinences col·lectives. Identitat que, encara que dinàmica i oberta, està inscrita en processos de socialització en els quals el binomi nen-nena manté models i pràctiques socials que acaben per naturalitzar les diferències i afavorir la permanència de la desigualtat. En definitiva, aquest primer apartat aborda com ensenyem i aprenem aquests models i la possibilitat de transformació, des de l'educació, dels relats que ens conformen.
2 . La idea d'igualtat com a possibilitat per al desenvolupament de la coeducació. Transformar el relat. En aquest segon apartat i des d'un recorregut per les teories educatives que van configurar un model pedagògic que feia impossible qualsevol reconeixement de la diversitat, ens preguntem sobre la idea d'igualtat i de la seva força educativa, com possibilitadora d'una transformació real d'aquests models i pràctiques que sustenten la desigualtat de gènere. Des d'aquesta convicció, vam intentar desenvolupar una reflexió entorn d'unes estructures i pràctiques educatives que segueixen sustentant-se en nombroses ocasions en la idea de producció, de “fabricació de l'altre”, en paraules de Meirieu. La tasca o el repte educatiu seria, en aquest cas, la de poder trencar amb aquelles dinàmiques que perpetuen les desigualtats des d'uns relats en els quals la diferència està absent, o com en el cas del gènere, aquesta apareix com transversalitat o complement d'un “nucli” o estructura pedagògica que roman gairebé inalterable al llarg del temps. La igualtat en aquest sentit seria el compromís amb una transformació radical de les pròpies institucions educatives i de les condicions en les quals es desenvolupen els programes educatius.
3. Resistència del costum. En aquest últim apartat i a manera de conclusió, vam intentar presentar alguns dels pilars sobre els quals sustentar el desenvolupament de la coeducació. Des del marc de la Pedagogia Social, i situant-nos en l'espai socio-comunitari, vam abordar els espais educatius de la ciutat, des de les institucions educatives reglades i no reglades, als espais i programes educatius que configuren les trajectòries educatives de la infància. Des de la seva necessitat de transformació i en certa manera de la seva mateixa possibilitat de constituir-se en una doble adreça: com accions educatives diverses i inclusives i com pràctiques no diferenciades respecte del gènere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada