Coeducació i escola. Notes de Carmen García Colmenares

Aquí teniu un avanç del plantejament de Carmen García Colmenares per a la seva intervenció en les Jornades de Coeducació.

Carmen participarà en la Taula Rodona: “Formació del professorat en coeducació. Una assignatura pendent" el Dissabte 16 d'octubre a les 11.30


En aquests moments i malgrat del temps transcorregut, ens trobem amb una sort de ceguesa de gènere que confon igualtat real amb igualtat formal i fa que el professorat no consideri prioritària la introducció de la perspectiva de gènere a les aules. Aquesta ceguesa de gènere fa que no es prenguin mesures pertinents per eliminar les discriminacions existents, com s'assenyala en l'informe de 2004 del grup d'especialistes de la Direcció general de Drets Humans de la Comissió Europea. Més recentment, en la Recomanació CM / *Rec (2007) 13. Comitè de Ministres als Estats membres sobre la igualtat entre la dona i la incorporació d'homes en l'educació, s'assenyalen una sèrie de propostes encaminades a un canvi més profund que afecti a les actituds del professorat.

No podem oblidar que les pràctiques en els quals està immers l'aprenentatge tenen un important pes, i que els contextos on es desenvolupen no són neutrals ni aliens a la cultura on es produeixen. Aprendre, per tant és inseparable de la pràctica, de manera que no solament aprenem coneixements sinó també un conjunt de pràctiques socials i els valors als quals van associades aquestes pràctiques. Per tant, caldria analitzar i reflexionar com aquests avanços són rebuts per l'alumnat de formació inicial i el professorat en exercici.

Pel que fa a les i els estudiants de magisteri ens trobem amb una sèrie de resistències que, en molts casos, neguen l'existència de desigualtat i la discriminació, malgrat les cridaneres evidències dins de les seves pròpies aules (elecció majoritària de dones de l'especialització d'infantil, existència d'harem pedagògic en la representativitat en els consells i claustres, inexistència de genealogies femenines,...). En altres casos, apareix el fenomen de la *ventriloquia com assenyalen les pedagogues feministes, on les i els estudiants repeteixen de manera *mimética l'escoltat a l'aula, però que en haver estat assimilat de manera no significativa, no genera reestructuració en el pensament i per tant no produeix modificació d'actituds.

En relació amb el professorat en exercici una gran majoria de docents considera la coinstrucción dels sexes com a sinònim de coeducació , oblidant que el model educatiu que subjeu ( escola mixta) respon a un model masculí generalitzat en considerar l'àmbit del públic com a prioritari a través de les representacions en dels textos i materials, en l'ocupació dels espais escolars, en el llenguatge, deixant que l'àmbit privat (domestico) continuï sent competència de les dones.

Algunes de les propostes que es plantegen guarden relació amb la transversalitat de gènere (*mainstreaming ) perquè en la formació inicial i contínua s'incloguin continguts que permetin reflexionar com afecten les creences , prejudicis i expectatives del professorat en les seves pràctiques docents i quines mesures s'haurien d'emprar per eliminar les desigualtats existents.