Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
diumenge, 22 d’abril del 2012
dissabte, 23 d’octubre del 2010
dimecres, 20 d’octubre del 2010
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Experiències en Coeducació. Jordi Ibañez i Neus Juvillá.
Escola Hospitalet - Coeducació from Educando en Igualdad on Vimeo.
L'experiència de treballar amb la coeducació a l'Institut Eduard Fontseré a l'Hospitalet de Llobregat
L’Institut Eduard Fontserè està situat al barri de La Florida de L’Hospitalet de Llobregat, on la població va passar, a finals de la dècada dels 90, de famílies immigrants interiors a famílies procedents d’altres països, com a el Marroc, Paquistà, la Xina, zones d’Amèrica del Sud i de l’Àfrica Subsahariana., així com població gitana i centroeuropea. La població autòctona es caracteritza majoritàriament per estar ocupada en llocs de treball amb poca qualificació professional i, en ocasions, de famílies desestructurades. Com a conseqüència d’aquesta situació l’alumnat està poc motivat, no té massa aspiracions i la família i l’entorn no contribueixen positivament a millorar-les.
L’Institut Eduard Fontserè és un centre educatiu públic amb una intenció i vocació de ser socialment útil a la nostra ciutat. Som una institució oberta a l’entorn i vinculada a ell, i amb la preocupació per esdevenir un punt de referència en la vida educativa, cultural i associativa del nostre barri. És per això que treballem conjuntament amb l’associació de veïns i l’Ajuntament, entre altres entitats, a fi de millorar la formació del nostre alumnat i l’entorn del nostre barri.
Des de l’any 2007 vam iniciar un projecte educatiu de coeducació en el nostre centre.
dissabte, 16 d’octubre del 2010
Luz Martínez Ten. Propostes de coeducació
Luz Martínez Ten. Coeducación from educando en igualdad on Vimeo.
Propostes per a la coeducació
Luz Martínez Ten es la Secretaria de Polítiques Socials de FETE-UGT
Educando en Igualdad
View more presentations from educandoenigualdad.
Rosa Marí Ytarte
Rosa Marí Ytarte from educando en igualdad on Vimeo.
Un recurregut pels pilars de la igualtat en coeducació.
Intervenció en castellà,
dijous, 14 d’octubre del 2010
Taller: Contes que Conten. Elvira Novell i Mar González
En aquest taller realitzarem un passeig per la narració oral i escrita, un recorregut pel territori de les històries i les paraules partint dels contes populars de tradició oral per a arribar a la literatura infantil i juvenil actual. Tot això amb una mirada no sexista, amb ulls de dona i de les nenes que vam ser.
L'art de la narració és antic, tan antic com la humanitat i en totes les civilitzacions va sorgir una fórmula per a parlar de les coses intangibles, del que no es veu ni s'escolta.
La capacitat de narrar ha estat una de les grans conquestes humanes en el llarg camí de l'evolució, la capacitat de contar històries i crear per a un mateix i per als altres un món de ficció. La veu que narra és una veu que crea i que estimula el coneixement i desperta la imaginació.
La narració a través de l'oralitat va alimentar durant segles l'imaginari col·lectiu, dotant-lo d'estructura.
Els contes populars estan construïts amb una arquitectura universal que s'alimenta del llenguatge simbòlic i aquí està el secret de la seva universalitat, però també s'han comportat com un mitjà eficaç per a transmetre els valors dominants de la societat i per això han sofert una utilització que ha dut a la perduda o l'omissió d'alguns d'ells, passant per la censura i les mutilacions.
És important rescatar aquests altres contes que ens han volgut ocultar i posar en valor moltes heroïnes injustament silenciades.
De la mateixa manera, cal donar a conèixer grans autores i autors que han sabut crear bells contes literaris, partint de les històries clàssiques però amb un enfocament distint i personal.
La literatura infantil i juvenil de les últimes dècades ha experimentat un gran auge, trobant-nos amb una enorme producció editorial; és important conèixer les claus i la brúixola que hem de prendre per a no perdre'ns en aquest extens camp.
Realitzarem l'anàlisi de diversos llibres, centrant-nos especialment en l'àlbum il·lustrat, ressaltant la importància de la incorporació de la imatge.
Aquest gènere cobra valor per la transmissió no explícita de sentiments, emocions, rols i valors socials. Analitzant breument l'evolució soferta per aquest tipus de llibres des dels anys 70 fins a l'actualitat, observant el canvi produït en les temàtiques en paral·lel als canvis que s'han donat a nivell social, detenint-nos especialment en llibres que sense perdre el valor literari i artístic són especialment apropiats en situacions especials i difícils.
Continguts:
Importància de la narració i les paraules
Arquitectura simbòlica del conte popular. Universalitat, censura i mutilació.
Altres contes populars, altres heroïnes: Mariquilla, Gretel i altres.
Jugant amb els contes: construir, deconstruir i reconstruir.
Princeses i fades que pensen i somien. Autors fonamentals: Marina Colasanti, Gustavo Martín Garzo,..
Més enllà de les paraules: Imatges que conten.
L'art de la narració és antic, tan antic com la humanitat i en totes les civilitzacions va sorgir una fórmula per a parlar de les coses intangibles, del que no es veu ni s'escolta.
La capacitat de narrar ha estat una de les grans conquestes humanes en el llarg camí de l'evolució, la capacitat de contar històries i crear per a un mateix i per als altres un món de ficció. La veu que narra és una veu que crea i que estimula el coneixement i desperta la imaginació.
La narració a través de l'oralitat va alimentar durant segles l'imaginari col·lectiu, dotant-lo d'estructura.
Els contes populars estan construïts amb una arquitectura universal que s'alimenta del llenguatge simbòlic i aquí està el secret de la seva universalitat, però també s'han comportat com un mitjà eficaç per a transmetre els valors dominants de la societat i per això han sofert una utilització que ha dut a la perduda o l'omissió d'alguns d'ells, passant per la censura i les mutilacions.
És important rescatar aquests altres contes que ens han volgut ocultar i posar en valor moltes heroïnes injustament silenciades.
De la mateixa manera, cal donar a conèixer grans autores i autors que han sabut crear bells contes literaris, partint de les històries clàssiques però amb un enfocament distint i personal.
La literatura infantil i juvenil de les últimes dècades ha experimentat un gran auge, trobant-nos amb una enorme producció editorial; és important conèixer les claus i la brúixola que hem de prendre per a no perdre'ns en aquest extens camp.
Realitzarem l'anàlisi de diversos llibres, centrant-nos especialment en l'àlbum il·lustrat, ressaltant la importància de la incorporació de la imatge.
Aquest gènere cobra valor per la transmissió no explícita de sentiments, emocions, rols i valors socials. Analitzant breument l'evolució soferta per aquest tipus de llibres des dels anys 70 fins a l'actualitat, observant el canvi produït en les temàtiques en paral·lel als canvis que s'han donat a nivell social, detenint-nos especialment en llibres que sense perdre el valor literari i artístic són especialment apropiats en situacions especials i difícils.
Continguts:
Importància de la narració i les paraules
Arquitectura simbòlica del conte popular. Universalitat, censura i mutilació.
Altres contes populars, altres heroïnes: Mariquilla, Gretel i altres.
Jugant amb els contes: construir, deconstruir i reconstruir.
Princeses i fades que pensen i somien. Autors fonamentals: Marina Colasanti, Gustavo Martín Garzo,..
Més enllà de les paraules: Imatges que conten.
Taller : Relacions positives en la pre i l'adolescència. Relacions amoroses. Maria Dolors Renau
.
Aquest taller aquesta especialment destinat a reflexionar i compartir experiències entre persones que treballen amb pre- adolescents o adolescents en l'àmbit de l'educació reglada.
La pre- adolescència i l'adolescència constitueixen un període en què - passats ja els anys de latència- es plantegen nous reptes tant per al o l'educadora com per als i les adolescents. Moltes de les conductes i actituds que apareixen, de vegades, de manera sorprenent en aquesta etapa, tenen tant un aspecte de rebel·lia com d'una gran inseguretat, que es disfressa sovint de respostes en les quals la cerca de referents i models es fa més apressant que mai. D'altra banda els processos maduratius i de canvis fisiològics són netament diferents entre ells i elles. La generalització d'un únic model de tall patriarcal, ens ha impedit sovint percebre la complexitat dels processos femenins que solen ser menys visibles, més ocults i menys fàcils d'identificar.
La metodologia utilitzada consistirà en una breu introducció que donarà lloc a un debat sobre les experiències viscudes. Tot el que es viu, com a professionals de l'educació, com a dones i com a persones, té un enorme valor. Un valor que cal rescatar del silenci en el qual solen naufragar les nostres experiències. Un valor que ens indica alhora els derroters pels quals evoluciona la nostra societat i que es concreten, en l'aquí i en l'ara, en la relació educativa i en els models de conducta que apareixen en un moment donat.
En aquest taller intentarem aproximar-nos a ambdós aspectes del treball educatiu des de la nostra experiència i des d'una clara perspectiva de gènere.
Aquest taller aquesta especialment destinat a reflexionar i compartir experiències entre persones que treballen amb pre- adolescents o adolescents en l'àmbit de l'educació reglada.
La pre- adolescència i l'adolescència constitueixen un període en què - passats ja els anys de latència- es plantegen nous reptes tant per al o l'educadora com per als i les adolescents. Moltes de les conductes i actituds que apareixen, de vegades, de manera sorprenent en aquesta etapa, tenen tant un aspecte de rebel·lia com d'una gran inseguretat, que es disfressa sovint de respostes en les quals la cerca de referents i models es fa més apressant que mai. D'altra banda els processos maduratius i de canvis fisiològics són netament diferents entre ells i elles. La generalització d'un únic model de tall patriarcal, ens ha impedit sovint percebre la complexitat dels processos femenins que solen ser menys visibles, més ocults i menys fàcils d'identificar.
La metodologia utilitzada consistirà en una breu introducció que donarà lloc a un debat sobre les experiències viscudes. Tot el que es viu, com a professionals de l'educació, com a dones i com a persones, té un enorme valor. Un valor que cal rescatar del silenci en el qual solen naufragar les nostres experiències. Un valor que ens indica alhora els derroters pels quals evoluciona la nostra societat i que es concreten, en l'aquí i en l'ara, en la relació educativa i en els models de conducta que apareixen en un moment donat.
En aquest taller intentarem aproximar-nos a ambdós aspectes del treball educatiu des de la nostra experiència i des d'una clara perspectiva de gènere.
Educar en igualtat. Gemma Lienas
A partir d'una anècdota en un museu etnològic de Suïssa, pretenc fer notar com la història ha relegat el saber de les dones, els fets protagonitzats per dones i a les dones mateixes a una perifèria invisible, tan invisible que resulta inexistent.
La mirada que ha invisibilitzat les dones és la mirada androcèntrica, pròpia de la nostra societat i de la majoria de societats del món, totes elles androcèntriques. Aquesta mirada considera allò que és masculí el patró, és a dir, universal, mentre que allò que és femení ho considera particular, per tant sense validesa com a norma.
Aquesta mirada fa que d'homes i de dones s'esperin coses diferents, no pas en funció del seu sexe (biològic) sinó del seu gènere (cultural i, doncs, après).
Així neixen els estereotips de gènere, que afecten la construcció de les persones pel que fa a la seva psicologia, a la seva conducta, als seus rols, a la seva aparença física...
Els estereotips s'aprenen bàsicament imitant i assajant a través de la família, l'escola, el grups d'iguals i els mitjans de comunicació.
Les nenes i els nens arriben a l'escola amb estereotips de gènere apresos a través de la família. L'escola pot modificar aquests estereotips però el professorat ha d'estar preparat si vol fer-ho. No sempre és fàcil si no s'ha treballat prèviament i s'ha copsat que els nostres cervells acumulen a l'inconscient –i al conscient també!- la memòria de 4.000 anys d'una determinada manera d'entendre el món, la que ha dictat el patriarcat.
Des dels anys 70 tenim escoles mixtes, però escola mixta no significa exactament que estiguem practicant la coeducació.
La coeducació implica deixar de banda els estereotips per donar la possibilitat a cada persona de desenvolupar les seves capacitats sense prejudicis previs.
Alguns aspectes importants a l'hora de coeducar són:
- L'ús inclusiu i no discriminador del llenguatge.
- Donar models per tal que nenes i nens puguin fer-se imatges mentals de futur.
- Treballar l'educació emocional, fent especial èmfasi en l'autocontrol de les emocions i l'empatia pel que fa als nens i el desenvolupament de l'autoestima pel que fa a les nenes.
- Ensenyar les criatures a ser crítiques amb els missatges que reben: dels mitjans de comunicació, de la publicitat, del cinema...
- Treballar perquè les relacions entre noies i nois siguin igualitàries i respectuoses.
-Vetllar perquè entre el professorat tampoc hi hagi estereotips de gènere, si no, no servirà de res el que diem, ja que els models tenen més pes.
La mirada que ha invisibilitzat les dones és la mirada androcèntrica, pròpia de la nostra societat i de la majoria de societats del món, totes elles androcèntriques. Aquesta mirada considera allò que és masculí el patró, és a dir, universal, mentre que allò que és femení ho considera particular, per tant sense validesa com a norma.
Aquesta mirada fa que d'homes i de dones s'esperin coses diferents, no pas en funció del seu sexe (biològic) sinó del seu gènere (cultural i, doncs, après).
Així neixen els estereotips de gènere, que afecten la construcció de les persones pel que fa a la seva psicologia, a la seva conducta, als seus rols, a la seva aparença física...
Els estereotips s'aprenen bàsicament imitant i assajant a través de la família, l'escola, el grups d'iguals i els mitjans de comunicació.
Les nenes i els nens arriben a l'escola amb estereotips de gènere apresos a través de la família. L'escola pot modificar aquests estereotips però el professorat ha d'estar preparat si vol fer-ho. No sempre és fàcil si no s'ha treballat prèviament i s'ha copsat que els nostres cervells acumulen a l'inconscient –i al conscient també!- la memòria de 4.000 anys d'una determinada manera d'entendre el món, la que ha dictat el patriarcat.
Des dels anys 70 tenim escoles mixtes, però escola mixta no significa exactament que estiguem practicant la coeducació.
La coeducació implica deixar de banda els estereotips per donar la possibilitat a cada persona de desenvolupar les seves capacitats sense prejudicis previs.
Alguns aspectes importants a l'hora de coeducar són:
- L'ús inclusiu i no discriminador del llenguatge.
- Donar models per tal que nenes i nens puguin fer-se imatges mentals de futur.
- Treballar l'educació emocional, fent especial èmfasi en l'autocontrol de les emocions i l'empatia pel que fa als nens i el desenvolupament de l'autoestima pel que fa a les nenes.
- Ensenyar les criatures a ser crítiques amb els missatges que reben: dels mitjans de comunicació, de la publicitat, del cinema...
- Treballar perquè les relacions entre noies i nois siguin igualitàries i respectuoses.
-Vetllar perquè entre el professorat tampoc hi hagi estereotips de gènere, si no, no servirà de res el que diem, ja que els models tenen més pes.
Gemma Lienas. Coeducació
Untitled from educando en igualdad on Vimeo.
Gemma Lienas explica la seva proposta per treballar en coeducació. Roda de Premsa de les Jornades Internacionals de Coeducació. 14 d'obtubre 2010
Roser Font. Roda de Premsa presentació de les Jornades
Roser Font from educando en igualdad on Vimeo.
La Roser Font, Secretaria General de FETE-UGT Catalunya ha presentat aquest matí les Jornades Internacionals de Coeducació que començan aquesta tarda a Barcelona. A la seu Rosa Sensat.
Aquest és el començament de la seva intervenció.
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Un marc qualitatiu de l'escola coeducativa. Notes de Luz Martinez Ten per al debat
La campanya Educant en Igualtat ens ha permès treballar amb més de tres-cents professors i professores de totes les Comunitats Autònomes, en tallers de reflexió on hem abordat us reptes i obstacles per aconseguir una escola coeducativa.
En aquesta ponència, presentarem els objectius, activitats i recursos de la Campanya Educant en Igualtat, així com l'abast i els resultats que està tenint. Però també crec interessant apuntar algunes reflexions que han sorgit a partir de les trobades amb el professorat, en els quals ens plantegem la necessitat d'un nou salt en el concepte qualitatiu d'escola coeducativa .
Des d'una perspectiva històrica podem observar una primera etapa amb una escola fonamentalment dirigida a l'educació dels nens i l'evolució que gradualment s'estableix amb l'educació de les nenes. Un salt important es produeix en la Segona República quan entre els principis de la Reforma Educativa s'introdueix el concepte de Coeducació. L'arribada de l'Escola mixta, després del parèntesi que va suposar el règim Franquista amb l'escola segregada, representa una segona etapa d'enfortiment dels drets de les dones a l'educació, però com han posat de manifest diversos estudis sobre currículum ocult, aquest fet no va ser suficient i era necessari avançar cap a un model coeducatiu.
En aquest moment, el desenvolupament dels principis de la coeducació amb polítiques transversals i amb accions positives, està ocupant una tercera etapa, en la qual les lleis educatives i d'igualtat, ja han marcat els mínims necessaris per eradicar la discriminació sexista de l'espai educatiu i avançar cap a una educació en igualtat.
A aquest canvi estan contribuint les estratègies realitzades tant per les Institucions educatives i d'igualtat, com les pràctiques que es desenvolupen a partir de les xarxes de professorat, els centres de formació, les Universitats i els sindicats com FETE UGT. En l'evolució d'aquest nou paradigma, en el qual la coeducació passa a ser un dels pilars de l'escola democràtica, s'estableixen nous reptes que hem d'abordar a partir de l'experiència de la comunitat educativa i fixant clarament com és el model de centre educatiu que pot respondre a una formació en igualtat que prepari als i les alumnes per fer-se amb les regnes de la seva pròpia realitat com a dones i homes i afrontar com a ciutadans i ciutadanes, la realitat d'un món en transformació.
Des d'aquest enquadrament, vull parlar de la necessitat de transformar els centres educatius en espais coeducatius i democràtics, que estableixin les seves finalitats, organització, gestió, currículum i projecte de convivència des del reconeixement de la diversitat, en totes les seves possibilitats, amb l'objectiu de garantir la igualtat de drets, així com la plena participació de tots les persones que formen part de la comunitat educativa. Parlarem per tant, de la relació que existeix entre escola democràtica i coeducació. L'organització del centre. Els plans d'igualtat. La formació del professorat. El currículum i la incorporació d'una metodologia i continguts basats en el reconeixement i el respecte entre els sexes.
Els centres educatius democràtics s'han de dissenyar i organitzar des del concepte de la igualtat. Est el desafiament per a aquesta tercera etapa a la qual ens enfrontem en un món on vivim, malgrat els avanços, lluny de la igualtat real.
Llegir mes coses de la Luz Martínez Ten
*Fotografia: Luz Martínez Ten i Marina Subirats
Propostes coeducatives per al canvi social. Notes de Montserrat Moreno Marimon.
La coeducació té com a objectiu col·laborar en la construcció d'una societat més justa, equilibrada i satisfactòria per totes i tots els seus components. L'escola actual participa de les característiques de la societat que l'ha creat i és, per tant, androcéntrica.
Veurem com es manifesta aquesta característica en els coneixements que transmet i en com els transmet. Analitzarem per què una metodologia que apunti a un canvi social ha de ser diferent i veurem per què el sistema vigent li interessa més parlar del fracàs escolar que de les característiques de l'ensenyament androcéntric que provoca aquest fracàs.
Explorarem vies alternatives per aconseguir objectius ignorats pels plans d'estudi.
Més sobre la Montserrat Moreno
Veurem com es manifesta aquesta característica en els coneixements que transmet i en com els transmet. Analitzarem per què una metodologia que apunti a un canvi social ha de ser diferent i veurem per què el sistema vigent li interessa més parlar del fracàs escolar que de les característiques de l'ensenyament androcéntric que provoca aquest fracàs.
Explorarem vies alternatives per aconseguir objectius ignorats pels plans d'estudi.
Més sobre la Montserrat Moreno
Ponència: identitats i igualtat en educació. Imatges que perduren, relats que construeixen. Rosa Marí Ytarte
Taula Rodona: “De l’escola mixta a la coeducació. Un recorregut pels pilars de la igualtat en educació”
*Universitat de Castella- La Manxa. Facultat de Ciències Socials. Educació Social.
La present ponència es planteja com a reflexió entorn de la idea d'igualtat i diferència en educació des d'una perspectiva de gènere i com aquestes poden articular el desenvolupament d'unes institucions educatives plenament coeducatives. Per a això, hem estructurat la intervenció en tres apartats:
1 . La construcció d'identitats diferenciades de gènere en la societat actual. Creiem important abordar, encara que sigui de forma introductòria, la pregunta sobre com es constitueixen avui les identitats de gènere, com esdevenim dones i homes concrets a partir de models estereotipats del masculí i el femení. La permanència d'aquests models, les distàncies entre els discursos educatius i les pràctiques socials quotidianes (també en les institucions educatives) configuren de forma “insistent” la divisió de rols sexuals i orienten els processos d’enculturització cap a la producció d'identitats profundament marcades pel seu caràcter de gènere. En aquest sentit, vam pensar la identitat com a “narració” sobre la pròpia individualitat i de les seves pertinences col·lectives. Identitat que, encara que dinàmica i oberta, està inscrita en processos de socialització en els quals el binomi nen-nena manté models i pràctiques socials que acaben per naturalitzar les diferències i afavorir la permanència de la desigualtat. En definitiva, aquest primer apartat aborda com ensenyem i aprenem aquests models i la possibilitat de transformació, des de l'educació, dels relats que ens conformen.
2 . La idea d'igualtat com a possibilitat per al desenvolupament de la coeducació. Transformar el relat. En aquest segon apartat i des d'un recorregut per les teories educatives que van configurar un model pedagògic que feia impossible qualsevol reconeixement de la diversitat, ens preguntem sobre la idea d'igualtat i de la seva força educativa, com possibilitadora d'una transformació real d'aquests models i pràctiques que sustenten la desigualtat de gènere. Des d'aquesta convicció, vam intentar desenvolupar una reflexió entorn d'unes estructures i pràctiques educatives que segueixen sustentant-se en nombroses ocasions en la idea de producció, de “fabricació de l'altre”, en paraules de Meirieu. La tasca o el repte educatiu seria, en aquest cas, la de poder trencar amb aquelles dinàmiques que perpetuen les desigualtats des d'uns relats en els quals la diferència està absent, o com en el cas del gènere, aquesta apareix com transversalitat o complement d'un “nucli” o estructura pedagògica que roman gairebé inalterable al llarg del temps. La igualtat en aquest sentit seria el compromís amb una transformació radical de les pròpies institucions educatives i de les condicions en les quals es desenvolupen els programes educatius.
3. Resistència del costum. En aquest últim apartat i a manera de conclusió, vam intentar presentar alguns dels pilars sobre els quals sustentar el desenvolupament de la coeducació. Des del marc de la Pedagogia Social, i situant-nos en l'espai socio-comunitari, vam abordar els espais educatius de la ciutat, des de les institucions educatives reglades i no reglades, als espais i programes educatius que configuren les trajectòries educatives de la infància. Des de la seva necessitat de transformació i en certa manera de la seva mateixa possibilitat de constituir-se en una doble adreça: com accions educatives diverses i inclusives i com pràctiques no diferenciades respecte del gènere.
*Universitat de Castella- La Manxa. Facultat de Ciències Socials. Educació Social.
La present ponència es planteja com a reflexió entorn de la idea d'igualtat i diferència en educació des d'una perspectiva de gènere i com aquestes poden articular el desenvolupament d'unes institucions educatives plenament coeducatives. Per a això, hem estructurat la intervenció en tres apartats:
1 . La construcció d'identitats diferenciades de gènere en la societat actual. Creiem important abordar, encara que sigui de forma introductòria, la pregunta sobre com es constitueixen avui les identitats de gènere, com esdevenim dones i homes concrets a partir de models estereotipats del masculí i el femení. La permanència d'aquests models, les distàncies entre els discursos educatius i les pràctiques socials quotidianes (també en les institucions educatives) configuren de forma “insistent” la divisió de rols sexuals i orienten els processos d’enculturització cap a la producció d'identitats profundament marcades pel seu caràcter de gènere. En aquest sentit, vam pensar la identitat com a “narració” sobre la pròpia individualitat i de les seves pertinences col·lectives. Identitat que, encara que dinàmica i oberta, està inscrita en processos de socialització en els quals el binomi nen-nena manté models i pràctiques socials que acaben per naturalitzar les diferències i afavorir la permanència de la desigualtat. En definitiva, aquest primer apartat aborda com ensenyem i aprenem aquests models i la possibilitat de transformació, des de l'educació, dels relats que ens conformen.
2 . La idea d'igualtat com a possibilitat per al desenvolupament de la coeducació. Transformar el relat. En aquest segon apartat i des d'un recorregut per les teories educatives que van configurar un model pedagògic que feia impossible qualsevol reconeixement de la diversitat, ens preguntem sobre la idea d'igualtat i de la seva força educativa, com possibilitadora d'una transformació real d'aquests models i pràctiques que sustenten la desigualtat de gènere. Des d'aquesta convicció, vam intentar desenvolupar una reflexió entorn d'unes estructures i pràctiques educatives que segueixen sustentant-se en nombroses ocasions en la idea de producció, de “fabricació de l'altre”, en paraules de Meirieu. La tasca o el repte educatiu seria, en aquest cas, la de poder trencar amb aquelles dinàmiques que perpetuen les desigualtats des d'uns relats en els quals la diferència està absent, o com en el cas del gènere, aquesta apareix com transversalitat o complement d'un “nucli” o estructura pedagògica que roman gairebé inalterable al llarg del temps. La igualtat en aquest sentit seria el compromís amb una transformació radical de les pròpies institucions educatives i de les condicions en les quals es desenvolupen els programes educatius.
3. Resistència del costum. En aquest últim apartat i a manera de conclusió, vam intentar presentar alguns dels pilars sobre els quals sustentar el desenvolupament de la coeducació. Des del marc de la Pedagogia Social, i situant-nos en l'espai socio-comunitari, vam abordar els espais educatius de la ciutat, des de les institucions educatives reglades i no reglades, als espais i programes educatius que configuren les trajectòries educatives de la infància. Des de la seva necessitat de transformació i en certa manera de la seva mateixa possibilitat de constituir-se en una doble adreça: com accions educatives diverses i inclusives i com pràctiques no diferenciades respecte del gènere.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)